Inici

L’Ahir, l’Avui i el Demà

Fundació

La Unió de Venedors Ambulants i UVAmercats-catalans son dues associacions agermanades que neixen de la voluntat del seu fundador per a donar resposta a les males practiques, mancances, necessitats i abandó que estava patint el col·lectiu i l’activitat del comerç no sedentari a Catalunya.

El seu fundador, Antoni Mas Bel, responsable tècnic de la direcció dels mercats i firaires a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, indignat pel patiment, la incomprensió i les males practiques de les que era informat pels propis afectats, i desprès de cursar el Primer Postgrau Universitari realitzat a Espanya, sobre la direcció de mercats municipals, postgrau promocionat i subvencionat per la Diputació de Barcelona, i portat a terme a la Universitat de Barcelona (UB), el senyor Mas va aportar com treball del postgrau dos documents. En un primer document feia un  anàlisi sobre l’evolució i situació actual del comerç no sedentari a Catalunya, a Espanya, a Europa i alguns matisos d’alguns països de la resta del mon. En un segon treball feia una proposta per eradicar les males practiques, fer emergir l’activitat i el col·lectiu que es dedica a la venda ambulant i donar punts de solució a les problemàtiques, impotències i necessitats a les que es veuen exposats els venedors ambulants.

Aquest treball de postgrau va ser el detonant que va fer explotar la il·lusió per fundar la Unió de Venedors Ambulants. Una associació atípica per tal d’evitar mals del passat. La Unió de Venedors Ambulants es va fundar i esta dirigida per persones  totalment alienes al comerç no sedentari. Persones amb voluntat que de manera altruista han apostat per l’ajuda als més humils i febles del comerç català. A la Junta de govern de UVA hi conviuen tècnics municipals, agents de policia, sindicalistes, ex-empresaris, universitaris, etc. Cap d’ells rep cap estipendi econòmic en concepte de nomina, temps emprat, capacitats o altres valors laborals i professionals.

HIERONYMUS BOSCH EL BOSCO El vendedor ambulante o el hijo prodigo, 1494

No es usual i menys normal que una persona vinculada a una part defensi a la vegada els interessos d’una altre part que, alguns entenen com oposada. Per això entenem que alguns operadors de mercat i també alguns venedors ambulants, puguin arribar a l’autoengany de creure que els homes i les dones que hi ha a l’administració publica, politics, funcionaris i, en definitiva, treballadors de l’administració pública, son persones que estan en un bàndol i que la resta, els administrats, els ciutadans, els venedors ambulants, els que paguen impostos i taxes, estan a l’altre bàndol. Això per a nosaltres no es cert ni objectivament ni subjectivament, ja que uns i altres existeixen per a fer efectives unes activitats en un mateix marc: la societat, en un mateix projecte: fer ciutat, i amb un mateix objectiu: la qualitat de vida de la ciutadania. Uns donen un servei als administrats i els altres satisfan les necessitats de la ciutadania, com a venedors ambulants o com a consumidors de serveis i de productes. Els companys i les companyes que estem a les Juntes de govern de la Unió de Venedors Ambulants i de UVAmercats-catalans creiem que hi ha un sol bàndol i una activitat comercial: la venta ambulant. Una activitat que cal fer emergir  i enaltir en un grau de dignitat i respecte que el col·lectiu de les persones que exerceixen la venta ambulant sempre s’han merescut i que poc o gents s’ha tingut en compte.

Si volem ser respectats com a professionals del comerç i tinguts en compte com un col·lectiu que forma part d’un sector d’interès social, polític, econòmic, de comerç i de negoci a Catalunya, cal que fem sentir les nostres veus, ajuntar-nos en federacions, confederacions o coordinadores d’associacions, per tal de fer front a una realitat que a la majoria de nosaltres no ens satisfà.

Una característica diferenciadora entre la Unió de Venedors Ambulants i UVA mercats-catalans  de la resta d’associacions de marxants de Catalunya, d’Espanya i inclús de la Unió Europea, es el fet que aquestes dues associacions estan governades per sindicalistes, per professionals de l’administració pública, per universitaris, per ex-empresaris, etc. Es a dir cap d’ells vinculat ni professionalment ni econòmicament  a l’activitat que defensem, si més no, persones amb capacitats i il·lusionats que no estan sotmesos a cap pressió ni subjectes a cap interès de caire personal, públic o privat.

Els dirigents d’ambdues associacions fa anys que treballem en un projecte ampli i amb uns objectius concrets. Un projecte que ens ha de permetre fer emergir una activitat: la venta ambulant: Una activitat que des d’un passat llunyà en el temps, ha anat evolucionant per pròpia inèrcia, sense mires de futur, sense suports institucionals ni projectes específics per fer front a les realitats i problemàtiques que ha viscut i viu, tant l’activitat com el col·lectiu que l’exerceix.

shapeimage_10

Les persones que dirigim ambdues associacions actuem de manera clara i transparent, amb amplitud de mires, amb plena llibertat i de manera contundent quan hem de defensar els interessos i necessitats dels nostres afiliats i afiliades, i també al col·lectiu de la venta ambulant, i tot plegat sense deixar de ser companys de camí en uns mateixos objectius, voluntats i serveis que les administracions públiques municipals i supramunicipals.

Ni la Unió de Venedors Ambulants ni UVAmercats-catalans han entrat ni entraran a formar part d’aquestes associacions que al llarg dels anys s’han dedicat a les males arts i que amb males practiques han enganyat tant als seus afiliats com als ajuntaments.

Ambdues associacions apliquen Plans integrals de reforma i així defineixen una nova manera de fer i actuar en el marc de l’activitat del comerç no sedentari. Volem gestors i directors de mercat que compleixin amb la disciplina i principis fundacionals de les associacions. Que actuïn amb ètica professional i respecte als altres. Professionals ben formats i considerats en les seves responsabilitats i lloc de treball, i amb un sou acord a les tasques i responsabilitats que se’ls ha encarregat.

A les nostres associacions volem pulcritud i transparència, tant en l’acció com en la gestió, tant pels treballadors com pels afiliats. No acceptem les corrupteles ni la prepotència de persones que es poguessin aprofitar del càrrec.

Ja que en essència estem al servei i defensem a les famílies més humils i dèbils en el marc de la nostra societat, i en especial a aquelles que es dediquen a la venta ambulant.

A dia d’avui, la Unió de Venedors Ambulants i UVAmercats-catalans som un referent de qualitat, una marca de prestigi, un motor que genera confiança, treball, formació i estímuls per a millorar el comerç no sedentari i els espai firals a Catalunya.

Des de la Unió de Venedors Ambulants i des de UVAmercats-catalans  animem a tots els venedors ambulants, propietaris i explotadors d’atraccions de fira, circs, associacions de marxants, i a tots aquells que us dediqueu a activitats i professions que actuen de manera itinerant en el marc del domini públic i a l’aire lliure, per a unir-se a nosaltres per tal de crear un nucli de representativitat suficientment fort que pugui incidir tant en l’àmbit del col·lectiu com dins les administracions públiques locals o supramunicipals de Catalunya i d’Espanya.

 

Les portes estan obertes per a tothom

 Us esperem!!!

feu clic per llegir-ne més »

 

D’on venim?

 

El comerç no sedentari, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat Espanyol, ha estat i encara esta ancorat en el passat, i no evoluciona de manera desitjable ja que ha anat evolucionant per pròpia inèrcia. Les administracions públiques tant espanyoles com catalanes, no ha estat, en el desitjable massa atentes i sensibles a les problemàtiques i necessitats de l’activitat de la venta ambulants del col·lectiu que l’exerceix. No han tingut en compte el volum de negoci que s’hi genera, això ho demostra el fet que el comerç no sedentari no computa al PIB nacional ni autonòmic. Per altra, tampoc s’ha valorat ni censat el numero de persones que es dediquen a la venta ambulant a Catalunya.

En realitat i amb voluntat d’impulsar millores i conscienciejar a les administracions públiques i al col·lectiu de la venta ambulant, l’any 2009 es funda l’Associació  Unió de Venedors Ambulants i, dos anys més tard, A les 11, del 11 de l’any 2011 s’inscriu al registre d’associacions UVAmercats-catalans. Cinc anys desprès de la fundació de la Unió de Venedors Ambulants, ja s’han assolit la majoria d’objectius esmentats als estatuts i a la resolució del Departament de Justícia, Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya. També cal esmentar que ambdues associacions també han tingut el reconeixement públic i privat, amb la distinció de premis a nivell de Catalunya, càrrecs de representació a la CCC i FECOM de Lleida, i també en meses de treball i consells de la Generalitat de Catalunya.

On estem?

L’any 2006, la Unió Europea va aprovar la Directiva de Serveis 2006/123/CE, també anomenada Directiva de Serveis del Mercat Interior (DSMI) o Directiva Bolkestein.

Aquesta directiva va encendre la metge que posteriorment feia explotar l’artefacte endormiscat del comerç no sedentari. Aquesta explosió es va materialitzar amb un  descontent i mal estar general del col·lectiu i de les associacions que el representen. Es per això que a Catalunya, es varen reunir a la Casa del Mar de Barcelona més de quaranta associacions de marxants, per tal que se’ls expliques els punt forts i els punt febles de la Directiva, Antoni Mas va ser un dels ponents. Els dos articles que més preocupaven als assistents va estar: la durada de les autoritzacions, que la Directiva va aprovar només amb la durada d’un any, i per tant es perdia el dret de continuïtat del que havien gaudit els venedors ambulants fins la data, i que sempre havien respectat els ajuntaments. L’altra qüestió que els preocupava era la transmissió de les parades als familiars, qüestió àmpliament acceptada per tots els  ajuntaments de Catalunya.

L’impacta de la Directiva Europea dins l’àmbit del col·lectiu i dins les mateixes administracions públiques, en especial a la Generalitat de Catalunya, ha estat el que ha generat en un marc d’accions des dels professionals i politics per tal d’anar confeccionant lleis i decrets en pro i ajuda, tant pels ajuntaments, per l’activitat del comerç no sedentari i del propi col·lectiu que l’exerceix.

Crec que es just i, un acte de respecte i agraïment, esmentar la figura de l’actual Director General de Comerç de la Generalitat de Catalunya, senyor Josep Ma. Recasens, ja que gracies a la seva sensibilitat i voluntat d’ajut ha elevat les nostres propostes a instancies superiors de la Generalitat de Catalunya, amb uns resultats prou encomiables.

En primer lloc l’any 2011, la Generalitat de Catalunya, en el marc de la Llei de Mesures Fiscal i Financers, ja va afegir algun articulat que defensava el dret de durada de les autoritzacions, que era de 15 anys renovables en períodes idèntics, i també el dret de transmissió de les parades i ens quins cassos es podria fer.

Actualment esta en procés d’aprovació per part dels membres de govern de la Generalitat d’un Decret llei sobre el comerç no sedentari a Catalunya, i per part del Parlament de Catalunya d’una Llei sobre Comerç, Serveis i Fires.

Cap on anem?

Els mercats han de continuar desenvolupant-se fidels a la seva essència i, així mateix, com tot a la vida, han d’evolucionar de la mateixa manera que ho fa l’economia i la societat a la qual donen servei.

El mercat tradicional ha de posar la creativitat i l’originalitat al servei per a donar una visual més amable dels mercats. Unes parades que s’integrin a l’entorn, que treballin per la sostenibilitat ambiental, que respectin les vies públiques, l’ higiene, la neteja, la recollida i dipòsit dels residus generats,   i que per sobre de tot siguin un elements lúdics, festius i dinamitzadors de les ciutats.

Els mercats de marxants han de ser un espai de socialització, de trobada, d’harmonia, turístic o de servei, i per tant, no ser percebuts com un lloc menystingut pels productes que es venen, pels preus o per les persones que exerceixen l’activitat.

Amb inversions i mesures ben senzilles es pot transformar radicalment la imatge d’una parada i, per extensió, la de la totalitat d’un mercat de marxants.

S’han de generar més associacions de marxants i donar possibilitat a les mateixes per tal que dirigeixin i gestionin els mercats de comerç no sedentari. S’han de generar Plans de formació específics per l’activitat, el seu col·lectiu, els membres de juntes de govern, els professionals i agents que hi participen.

S’han d’unificar criteris entre els respectius ajuntaments (reglaments, taxes, arbitratges, participació, etc.).

S’ha de crear un ens administratiu i representatiu de totes les associacions, del col·lectiu i de l’activitat del comerç no sedentari a Catalunya, per tal d’aportar idees, fer propostes, arbitrar en conflictes i poder defensar amb autoritat totes aquelles qüestions pròpies de l’activitat i dels qui l’exerceixen.

S’ha d’implicar més als politics de les administracions públiques locals i supramunicipals, sense la seva sensibilitat i voluntat, totes les propostes cauen en terreny erm.

Amb l’aplicació de la legislació actual sobre Residus comercials s’ha d’aconseguir que l’àmbit dels mercats de comerç no sedentari siguin espais nets de papers i deixalles, que es reciclin els residus generats a les parades i que tinguin com a destí final una planta de tractament de residus.

S’ha d’aconseguir que els marxant siguin considerats comerciants de primer ordre i no pas, tal i com s’esmenta a la Directiva Europea 2006/123/CE, on se’ls defineix i considera prestadors de serveis, d’un servei que presten els ajuntaments.